Les tribulacions d’un antropòleg anglès al Camerun

antropoleg innocent-coberta butxaca

NIGEL BARLEY L’antropòleg innocent
Trad. Dolors Udina
Ed. 62, Bcn, 2004

 

Més enllà de l’aportació al coneixement de l’ésser humà que el seu treball de camp al Camerun signifiqués, Nigel Barley conclou en el relativisme antropològic: «Ser anglès sembla tan fictici com ser dowayo». El professor escriu l’afirmació instal·lat de nou al seu confortable apartament, després d’haver viscut any i mig amb la tribu d’indígenes africans a finals de la dècada dels setanta, després d’haver patit fam —perd díhuit quilos de pes—, soledat i incomprensió: ha d’aprendre la llengua dels nadius per no condicionar les respostes dels informadors —idioma diferent del fulbe, que ells utilitzaven per al comerç, els rudiments del qual Barley havia estudiat a Anglaterra. Passades unes setmanes, l’avorriment i la incomunicació l’obliguen a dedicar-se a l’única tasca al seu abast: la recopilació de fets. Al cap de dos mesos de clapotejar per aquella zona—arriba en plena època de pluges—, ha agafat «tota mena de fongs malignes que ignoraven olímpicament els remeis que havia portat». Intoxicacions diverses, atacs d’hepatitis i malària l’acompanyaran fidelment mesos després del retorn.

Com en qualsevol narració d’aventures, els ajudants socorren al desvalgut home blanc: són els francesos, que l’ensenyen a esquivar la burocràcia camerunesa, absurda, inútil i corrupta fins a límits inconcebibles per a un europeu mitjà; i els missioners nord-americans, els quals —tret d’un o dos de la vella escola—, lluny de ser els agressius imperialistes culturals que Barley imaginava, els troba «extremadament insegurs d’imposar els seus punts de vista». En Matthieu, el jove que l’etnògraf contracta com a assistent, de vegades esdevé un entrebanc més en la investigació.

Assistir a un festival de calaveres, participar en un juí dowayo, ser testimoni de l’escandalós frau d’unes eleccions locals —els indígenes no saben per a què es la votació—, presenciar els ritus que envolten la collita de mill o el funeral d’una dona, i aconseguir que els bruixots mostren els seus estris i llocs sagrats és un procés llarg i ple de dificultats, sovint insospitades. Lentament i pacientment, l’antropòleg estructura el sistema mític de la tribu al voltant de la pluja i la fertilitat humana. Resulta especialment emocionant el moment de la descoberta feliç, o la confirmació d’una pràctica deduïda a partir de l’observació pertinaç i de la informació tan costosament obtinguda.

L’experiència al Camerun causa en el professor anglès un agraïment incondicional pel fet de ser occidental i viure en una cultura que de sobte sent «molt valuosa i vulnerable»; al mateix temps, la seua «fe liberal en la salvació econòmica i cultural del Tercer Món» rep un xoc mortal. Malgrat les penúries, Nigel Barley, que al començament del llibre es reconeix com un dels «delicats nous antropòlegs» que han estudiat a les biblioteques, es dóna compte que en el treball de camp «hi ha alguna cosa insidiosa que crea hàbit». Al cap de sis mesos, abandona la plàcida i ben fornida Europa per tornar a la terra fangosa dels dowayos.

 

Publicat en «Posdata», diari Levante, el 28 de maig de 2004 (l’article en pdf)