Dins d’un llibre

La versió en àlbum il·lustrat del curtmetratge mut d’animació Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore que va merèixer un Oscar en 2012: la història d’un home que troba el seu lloc al món envoltat de llibres, un relat tendre i suggeridor que parla de la vida que posseeixen —i que donen— els llibres.

Llibres voladors-coberta5

 

 

WILLIAM JOYCE
Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore
Il·lustracions de William Joyce i Joe Bluhm
Traducció de Nàdia Revenga García
Andana, Algemesí, 2013

 

 

 

Una mateixa escena obre i tanca aquest llibre curiós: un senyor amb vestit, corbata i barret, escriu en un balcó o una terrassa; a dreta i esquerra, torres de volums grans i petits, grossos i prims i també altres pel terra. Però la duplicació de l’escena no és idèntica: la versió amb què acaba l’obra és una mena de còpia en paper de la primera, com si fóra un retrat d’aquella, una il·lustració; de fet, unes mans —discretament femenines, discretament infantils— reforcen aquesta intenció: un llibre dins d’un llibre dins d’un llibre dins d’un llibre…

La història comença quan Morris Lessmore, un senyor que estimava les paraules, les històries i els llibres, veu com el seu món queda completament alterat per un vendaval: també les lletres que escrivia queden escampades pertot. Per sort, troba una xica «portada per una animada colla de llibres voladors» i ella li envia el seu conte favorit. Morris segueix aquest volum fins a un edifici on viuen molts altres llibres i s’hi queda. La vida de l’home transcorre, doncs, entre pàgines: té cura dels exemplars més vells i fràgils, intenta ordenar els títols, «però ells sempre es barrejaven». «De tant en tant, Morris s’endinsava en un llibre i desapareixia durant molts dies». En aquest habitatge poblat de paraules, passen els anys, mentre el protagonista llig, deixa llibres als veïns i escriu «sobre les seves alegries i tristeses, sobre tot el que havia après i tot el que havia desitjat». Fins que un dia termina l’escriptura, s’acomiada i se’n vola portat per un grapat de volums. Els llibres es queden sols, tristos i, de sobte, apareix una nena a la porta de la casona: «el llibre de Morris Lessmore va volar cap a ella i es va obrir».

No és estrany que aquest títol porte, en nou mesos, dues edicions: és un àlbum il·lustrat d’estètica vintage per a totes les edats, una història que, tot i la tendresa que destil·la, mai arriba a traspassar la perillosa línia de la melositat. Sorprèn que l’obra funcione tan bé en paper, que il·lustracions i text es complementen sense redundàncies, sense estridències, sobretot perquè l’origen és un audiovisual mut, un curtmetratge d’animació de quinze minuts que guanyà l’Oscar en 2012.

Els recursos visuals no són extraordinàriament originals, però tenen força i es relacionen a la perfecció amb el fil narratiu: blanc i negre —o blanc i ocre— per als moments desoladors, quan l’huracà arrasa l’entorn del protagonista, un bicromatisme que conté alguna taca de color —el roig del llibre i la corbata—, que es transforma en policromia amb Morris ja instal·lat en la preciosa mansió on habiten els llibres. Un joc delicat de llums i ombres acompanya la metàfora del llibre-au o del llibre-papallona que voleteja i es posa en l’avantbraç del lector. I, sobretot, el recurs de la repetició d’algunes escenes que dèiem: la segona com si fóra un dibuix, una reproducció de la primera; allò que passa ara serà contat per algú en algun llibre.

 

Publicat en Lletres Valencianes, 34. Febrer, 2014 (l’article en pdf)