En los espacios sin gente de Nikola Madzirov (Strumica, 1973), el poeta macedonio fusiona lo cotidiano y lo trascendente y crea poderosas imágenes visuales que hablan de la muerte y el origen, de la herencia, del amor, de la memoria…
La universitat «és un manicomi o…, com en diuen ara…?, una residència, per als malalts, per als avis, per als infeliços i per als incompetents»; potser no és necessari ser tan categòric com el malaguanyat Dave Masters en Stoner —l’obra crua,…
Fa temps que observe amb perplexitat com els noticiaris informen sobre la violència islamista: sovint amb un deix de comprensió, amb una sonsònia que culpabilitza la suposada causa dels atacs dels fanàtics; així, l’assassinat de Christopher Stevens i d’altres tres…
