«Tot aquell que sobreviu a l’atac de la balena acaba sabent més» sentencia Guillem, el xaval tan obsedit per allò que llig que aprèn de memòria capítols sencers i representa una vegada i una altra les escenes clau de les…
Per què Charles de Gaulle, tot un general, va capitular davant d’un enemic vençut? La qüestió rossega el comandant Robert Vidal, inspector de les armes químiques al Sàhara, i també el milió de francesos algerians que hagueren d’emigrar a la…
Diu Peter Handke que Emmanuel Bove (París, 1898-1945) «hauria d’esdevenir el sant patró dels escriptors (purs), més que Kafka, i de la mateixa manera que Anton Txèkhov i Francis Scott Fitzgerald». A part de la dificultat de definir un terme…
«Totes aquelles ciutats, belles i antigues, eren plenes de gent ensalvatgida. Però una mena d’ensalvatgiment diferent d’aquell que jo m’havia imaginat». La frase pertany a Seidler, protagonista i narrador de Trànsit, però podria haver-la pronunciada l’autora mateixa, Anna Seghers (Magúncia,…
Ian McEwan és un autor que fa que el lector se senta còmode; pot commoure’l amb un drama delicat com A la platja de Chesil i amb una tragèdia com Expiació, o fer-lo riure amb Solar —alta comèdia—, però no…
No resulta difícil imaginar una jove Delphine de Vigan de dinou anys —«un esquelet de trenta-sis quilos per metre setanta-cinc»— recitant mentalment el poema Lady Lazarus de Sylvia Plath: «Morir/ és un art, com qualsevol cosa./ Jo ho faig…
Quan Cees Nooteboom visità Espanya per primera vegada en 1954, quedà enamorat de l’estepa castellana, extensa, àrida i buida, impressionat per habitants rudes i costums avials allunyades de la refinada Europa d’on provenia: «Vaig comprendre que era aquell altre món…
Conta Coetzee en Mecanismos internos (Mondadori, 2009) que V. S. Naipaul es convertí en escriptor gràcies a un pur esforç de voluntat, ja que no estava dotat amb el poder de la fantasia —element poc detectable també en la prosa…
Per la concisió —menys de cinc pàgines—, pels contrastos —la joventut, frivolitat i desimboltura d’una maquilladora enfront de la vellesa, la modèstia i la parquedat d’un premi Nobel de Literatura— i per les el·lipsis, els silencis de l’escriptor davant la…
Entre allò que pensem i allò que diem hi ha sovint una distància considerable que respon a les normes d’educació, a la diplomàcia, a la necessitat de fer-nos entendre i de voler agradar o, directament, a la frivolitat, la hipocresia…
