No resulta difícil imaginar una jove Delphine de Vigan de dinou anys —«un esquelet de trenta-sis quilos per metre setanta-cinc»— recitant mentalment el poema Lady Lazarus de Sylvia Plath: «Morir/ és un art, com qualsevol cosa./ Jo ho faig…
Entre la nena francesa que fou Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, 1966), impotent davant la psicosi que aclaparava la trencadissa i danyosa Lucile —la seua mare—, i el xiquet despòtic i impostor que descriu J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940)…