No resulta difícil imaginar una jove Delphine de Vigan de dinou anys —«un esquelet de trenta-sis quilos per metre setanta-cinc»— recitant mentalment el poema Lady Lazarus de Sylvia Plath: «Morir/ és un art, com qualsevol cosa./ Jo ho faig…
Conta Coetzee en Mecanismos internos (Mondadori, 2009) que V. S. Naipaul es convertí en escriptor gràcies a un pur esforç de voluntat, ja que no estava dotat amb el poder de la fantasia —element poc detectable també en la prosa…
Més enllà de l’aportació al coneixement de l’ésser humà que el seu treball de camp al Camerun signifiqués, Nigel Barley conclou en el relativisme antropològic: «Ser anglès sembla tan fictici com ser dowayo». El professor escriu l’afirmació instal·lat de nou…
Entre la nena francesa que fou Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, 1966), impotent davant la psicosi que aclaparava la trencadissa i danyosa Lucile —la seua mare—, i el xiquet despòtic i impostor que descriu J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940)…
La universitat «és un manicomi o…, com en diuen ara…?, una residència, per als malalts, per als avis, per als infeliços i per als incompetents»; potser no és necessari ser tan categòric com el malaguanyat Dave Masters en Stoner —l’obra crua,…
