Venjances quotidianes i altres interferències entre pensar i dir

Entre allò que pensem i allò que diem hi ha sovint una distància considerable que respon a les normes d’educació, a la diplomàcia, a la necessitat de fer-nos entendre i de voler agradar o, directament, a la frivolitat, la hipocresia i la mentida, en graus diversos de premeditació i intencionalitat. És aquest desequilibri entre discurs interior i actitud externa un dels recursos humorístics més eficaços que Empar Moliner utilitza en el recull de contes T’estimo si he begut per fer-nos riure. I ho aconsegueix. Si, com passa en el llibre, entre els personatges sorgeix una relació de desig, la distància esmentada augmenta i la comunicació s’omple d’interferències. Així, el relat «La interpretació dels somnis» se sustenta en aquesta estratègia: el bibliotecari Plàcid imagina què podria dir al seu nóvio per evitar que s’enfadés, tot i que sap amb certesa que aquest li ha amollat amb clara intenció de barallar-se: «He somniat que t’enxampava al llit amb un altre home». També la jove universitària de «La gran muralla» que aconsegueix una cita amb el seu admirat professor de crítica teatral, abans de contestar, sospesa les reaccions que poden causar en l’home les diferents respostes a la qüestió «Votes?» que ell li ha posat.

Dissimular els prejudicis o esforçar-se per mostrar que no se’n tenen són ocasions propícies per a notar com monòleg de dins i conversa amb els altres s’allunyen encara més i acaben per tenir ben poc en comú. La presidenta de l’Associació de dones que celebra el Dia Internacional de la Lactància Materna en un altre text, tot i definir-se com una persona progressista i «d’esquerres», no veu amb bons ulls que el fill adolescent s’ajunte amb Sidónio Guimarães: «Li vol preguntar (al fill), sense que es noti cap racisme (perquè no és racisme), si aquell noi és convenient o no». En «Aprengui a tastar vins», l’excel·lent personatge arribista de la senyora Salmeron és un dels casos més sagnants de persona que mai no diu el que pensa i disfressa el seu discurs segons l’interlocutor per semblar el que no és ni probablement ja no serà mai: una dona de classe benestant.

Un dels encerts del llibre és, precisament, la parla dels personatges, fluïda i versemblant: les dones del divertidíssim «La baixa qualitat de la poesia contemporània», per exemple, desmunten completament el poema que els mostra l’arrogant professor, amic, exmarit i amant, però introduint les seues opinions amb paraules de dubte o d’inseguretat.

En les situacions habituals dels contes de T’estime si he begut, l’autora exagera un tret del caràcter d’algú —ser protector i voler cuidar de la parella en «La importància de la higiene bucodental», o ser infantil en «L’evolució anual de la veu humana»— o una circumstància —la presència dels dos pobres prop de la reunió de mares que donen de mamar a l’aire lliure, un gos enorme que borda sense parar, una plaga de rates— i la conjuntura canvia, generalment escapa al control dels protagonistes, que es veuen desbordats pels esdeveniments —ni que semblen insignificants— i es transforma en quelcom absurd que deixa un regust d’humor fresc o amarg, segons els casos.

De vegades, l’autora aconsegueix recrear un sentiment incòmode o un gest subtil, com passa en «Carta al meu fill no biològic», un dels millors relats —juntament amb el primer—, que conta una mena d’inofensiva venjança quotidiana dels tímids enfront dels eloqüents. O el reconeixement de les misèries i mancances de qualsevol vida, en «Avantatges d’un viatge organitzat», passions que el temps ha desgastat i que s’han convertit en una companyonia suportable dins el ritme monòton del dia a dia, però que en circumstàncies extraordinàries són una molèstia que no es pot esquivar. Les vacances, per exemple.

Empar Moliner reflecteix en espills convexos imatges de l’amor, la parella i el sexe entre escriptors, estudiants, professors, locutors de ràdio i oficinistes; característiques humanes deformades que provoquen el riure. Guanyen els textos on la distorsió, menys perceptible, capta matisos i ambigüitats de les relacions entre individus.

 

Publicat en Caràcters, 29. Octubre 2004 (l’article en pdf)